Va caure a les meves mans un llibret molt interessant, d’en Paul Arden que es llegeix en, pràcticament, una nit, però al que tornes després per extreure d’ell algunes perles que vas llegir de passada.
Us el recomano.
Paso a copiar literalment un paràgraf del mateix que vaig haver de llegir dues vegades per adonar-me del que realment estava llegint.
“Per què lluitar per l’excel·lència si és més valuosa la mediocritat?
Al mercat hi ha poca demanda d’excel·lència. Hi ha moltíssima més demanda de mediocritat.
I la veritat és que me n’alegra que sigui així.
Imagini un món en el qual tots els clients anessin meravellosos, en què poguéssim produir el que volguéssim sense restriccions i en què tothom tingués llibertat per fer realitat totes les seves fantasies sense que cap client plasta es queixés.
Què faríem?
Reaccionaríem i diríem: «Quin plom. Com podem ser més avorrits? Fem-ho malament, fem-ho lleig i fem-ho barat».
Aquesta és la naturalesa de la persona creativa. Tots els creatius han de rebel·lar-se. És el que fa la seva vida emocionant, i són els creatius els que fan emocionant la vida dels seus clients.”